Mones de Pasqua, les nostres
En pocs dies celebrarem la Pasqua i des de fa molts anys a casa nostra no hi falten les mones, les nostres, les de sempre, perquè som especialment fidels a aquesta tradició.
Malgrat que les espectaculars mones de xocolata omplen els
obradors i aparadors de pastisseries, forns de pa i fins i tot ja han arribat a
la majoria de supermercats, a les Terres de l’Ebre sortosament s’ha mantingut
la tradició d’elaborar les mones com es feia antigament, una massa feta amb
farina, oli, ous, sucre i llet, aromatitzada amb matafaluga i saliàndria (celiandre) i de
guarniment ous durs i anissets de colors.
Encara són moltes les cases on es pasta la massa i es deixa reposar tota la nit dintre
d’un ribell, tapada amb una manta per donar-li escalfor, “la manta
de les mones”, que normalment només s’utilitza per a aquesta ocasió.
d’un ribell, tapada amb una manta per donar-li escalfor, “la manta
de les mones”, que normalment només s’utilitza per a aquesta ocasió.
De matinada es comença a trafegar per la cuina, farcint mones i farinoses, preparant els micos, reganyats i bollos (panets) que s’aniran coent al forn durant les
primeres hores del matí.
Hi ha poblacions on encara queda el costum de portar les mones a
coure al forn del poble o algunes famílies que guarden com un tresor en una
sala o una caseta al tros una cuina econòmica, on les mones agafen un gust
i un daurat especial.
coure al forn del poble o algunes famílies que guarden com un tresor en una
sala o una caseta al tros una cuina econòmica, on les mones agafen un gust
i un daurat especial.
Hi ha moltes receptes de mones, poden variar les
quantitats d’oli o de llet, o de sucre, però totes comparteixen els mateixos
ingredients. S’utilitza llevadura premsada, que en algunes receptes trobareu que anomenen “pastilla”
i en altres també utilitzen una quantitat de massa mare (llevat) que s’encarrega
al forn de pa.
quantitats d’oli o de llet, o de sucre, però totes comparteixen els mateixos
ingredients. S’utilitza llevadura premsada, que en algunes receptes trobareu que anomenen “pastilla”
i en altres també utilitzen una quantitat de massa mare (llevat) que s’encarrega
al forn de pa.
Normalment les mones solen ser farcides, encara que també se’n
fan sense farcir. El cabell d’àngel és l’ingredient més utilitzat (i el més
tradicional) com a farciment, també el massapà, el brossat (mató), la xocolata i més darrerament la
crema pastissera. Depenent de la mida de la mona, es posa un, dos o més ous bullits que es subjecten a la
massa amb una tira en forma de creu. Això, i els anissets de colors, en són el
guarniment clàssic. També n’hi ha que posen ametlles o nous o algun troç de fruita confitada.
fan sense farcir. El cabell d’àngel és l’ingredient més utilitzat (i el més
tradicional) com a farciment, també el massapà, el brossat (mató), la xocolata i més darrerament la
crema pastissera. Depenent de la mida de la mona, es posa un, dos o més ous bullits que es subjecten a la
massa amb una tira en forma de creu. Això, i els anissets de colors, en són el
guarniment clàssic. També n’hi ha que posen ametlles o nous o algun troç de fruita confitada.
Les farinoses tenen forma allargada i solen estar farcides. En
canvi, els reganyats i bollos es fan només amb la pasta i són ideals per “sucar” a la llet
de l’esmorzar, ja que aquesta massa tendeix a ressecar-se amb facilitat. A la Sénia, a la mona l’anomenen “manjoia”.
canvi, els reganyats i bollos es fan només amb la pasta i són ideals per “sucar” a la llet
de l’esmorzar, ja que aquesta massa tendeix a ressecar-se amb facilitat. A la Sénia, a la mona l’anomenen “manjoia”.
Molts cops, en la preparació hi participen diferents membres
de la família o s’ajunten amics per fer una bona “pastada” d’on en surt una
bona quantitat de mones que després es reparteixen. I, de totes les mones, cal preparar-ne una de molt especial, la
que s’ha de regalar al fillol o a la fillola. El dies destinats a menjar-la (encara que habitualment és impossible no tastar-ne alguna abans) és el diumenge i el dilluns de Pasqua i a poder ser, al camp, amb la família i amb els amics. I molts haureu sentit parlar de la tradició de trencar l’ou al cap d’algun incaut, fet que s’acompanya amb l’avís “aquí em pica, aquí em cou, aquí et trenco l’ou“.
de la família o s’ajunten amics per fer una bona “pastada” d’on en surt una
bona quantitat de mones que després es reparteixen. I, de totes les mones, cal preparar-ne una de molt especial, la
que s’ha de regalar al fillol o a la fillola. El dies destinats a menjar-la (encara que habitualment és impossible no tastar-ne alguna abans) és el diumenge i el dilluns de Pasqua i a poder ser, al camp, amb la família i amb els amics. I molts haureu sentit parlar de la tradició de trencar l’ou al cap d’algun incaut, fet que s’acompanya amb l’avís “aquí em pica, aquí em cou, aquí et trenco l’ou“.
Molts dels que em coneixen saben que al voltant de Pasqua sempre faig aquesta afirmació: «enguany faré poques mones, no en calen tantes» i ho dic conscient que no serà així, perquè quan et poses a fer mones, enganxa. Que si una per als pares, un altra per als sogres, tota la colla de nebots, germans, tiets i cosins, amics i algun que altre compromís, al final acabes fent dos o tres “pastades”, això sí, en dies diferents. I si en sobra alguna (que en sobra) fan cap al congelador, perquè sempre hi ha algun nebot que se n’alegra el dia que en treus una de xocolata per berenar.
Us animo a que feu mones, i si potser de les que fem a les Terres de l’Ebre, perquè entre tots ajudem a mantenir aquesta tradició tan nostra!
Ingredients:
Per a la pasta:
- 1 litre
d’oli d’oliva (suau). - 500 grs de sucre.
- 10 ous grans.
- 100 grs de llevadura premsada.
- 250 ml d’aigua infusionada amb matafaluga o saliàndria.
- 250 ml de llet infusionada amb matafaluga o saliàndria.
- 1 pell de llima i 1 de taronja ratllades.
- 1 polsim de sal.
- Farina de força (la que entre, uns 2’5 quilos aprox.) A mi m’agrada rebaixar una mica la força de la farina afegint-ne una mica de normal. Per exemple, per quilo de força en poso 1/4 de farina normal.
Per al farcit:
- Confitura de cabell d’àngel
- Brossat
- Crema pastissera
- Xocolata
- Massapà
Per
decorar:
- Ous durs
- Ou batut
per pintar - Anissets de colors
- Fruits secs
- Fruita confitada
- Fideus de xocolata
Elaboració:
En un bol, desfem el llevat amb una mica de llet, afegim una cullerada o dos de farina, fins aconseguir una textura de farinetes. Tapem amb paper film i reservem durant uns 20 minuts.
En un recipient gran batem els ous amb el sucre. Afegim l’oli a poc a poc i barregem bé. Incorporem
la pell de llima i de taronja ratllada. Seguidament posem el llevat, la infusió de matafaluga i la llet.
la pell de llima i de taronja ratllada. Seguidament posem el llevat, la infusió de matafaluga i la llet.
Barregem un polsim de sal amb la farina i anem incorporant la farina a poc a poc
a la barreja. Treballem fins que la massa comence a agafar consistència.
Quan comença a tindre una mica de cos, l’aboquem damunt del pedrís i acabem d’afegir la farina necessària per a que quede una massa consistent. La massa no ha de quedar dura.
a la barreja. Treballem fins que la massa comence a agafar consistència.
Quan comença a tindre una mica de cos, l’aboquem damunt del pedrís i acabem d’afegir la farina necessària per a que quede una massa consistent. La massa no ha de quedar dura.
Pastem fins aconseguir una massa fina, que no s’apegue a les mans. Fem una bola amb la pasta i la guardem en un recipient prou gran perquè tingue lloc per créixer a l’hora de fermentar. La
deixarem reposar en un lloc sense corrent d’aire i si pot ser en un ambient càlid, (ideal entre 23 i 25º de
temperatura) fins a que doble de volum. Calculeu unes 6 hores de fermentació, però aquest temps no és exacte, dependrà de la temperatura ambient, per això cal anar revisant la massa perquè no es passe de fermentació.
deixarem reposar en un lloc sense corrent d’aire i si pot ser en un ambient càlid, (ideal entre 23 i 25º de
temperatura) fins a que doble de volum. Calculeu unes 6 hores de fermentació, però aquest temps no és exacte, dependrà de la temperatura ambient, per això cal anar revisant la massa perquè no es passe de fermentació.
Per a fer una mona, agafarem una porció de pasta que
estirarem amb l’ajut d’un corró, fent una tira llarga d’uns 14 cm d’ample (això depen del
grossa que la vulguem fer). Repartirem el farcit en forma de caneló i després
plegarem la tira de massa. Agafarem per les puntes i li donarem forma ovalada,
introduint una de les puntes dintre l’altra, per a que quedi ben tancada. Colocarem
l’ou dur al damunt i subjectarem amb dostires de pasta posades en forma de
creu. Pintarem amb ou batut i decorarem amb anissets de colors.
estirarem amb l’ajut d’un corró, fent una tira llarga d’uns 14 cm d’ample (això depen del
grossa que la vulguem fer). Repartirem el farcit en forma de caneló i després
plegarem la tira de massa. Agafarem per les puntes i li donarem forma ovalada,
introduint una de les puntes dintre l’altra, per a que quedi ben tancada. Colocarem
l’ou dur al damunt i subjectarem amb dostires de pasta posades en forma de
creu. Pintarem amb ou batut i decorarem amb anissets de colors.
Deixarem reposar la mona uns 15/20 min. abans de posar-la al forn per a que torne a llevar una mica. Passat el temps de
repòs, courem la mona durant uns 25/30 minuts a una temperatura d’uns 170º depenent del gruix de la pasta i del forn de cada casa.
repòs, courem la mona durant uns 25/30 minuts a una temperatura d’uns 170º depenent del gruix de la pasta i del forn de cada casa.
També podem fer micos, panets, farinoses i reganyats. Si voleu
congelar alguna de les mones, millor no guarnir-la amb l’ou dur.
Perquè tingueu una idea, amb la mida d’un litre d’oli surten 12 farinoses grans, d’uns 30 cm de llarg.
Preferment
Si teniu temps, també podeu fer un preferment, que actuarà com una massa mare i ajudarà a millorar el resultat final. En un bol, barregeu aigua, farina de força i una mica de llevadura fresca. Ho treballeu una mica fins aconseguir una bola de massa tova. Deixeu-la en un bol tapada amb paper film i deixeu reposar a la nevera entre 10 i 12 hores.
Quan tingueu els ous, el sucre i els líquids barrejats, afegiu el preferment i seguidament la farina i continueu amb el procès habitual.
