Clementines de les Terres de l’Ebre

Les condicions climàtiques del tram final de l’Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. Són un fruit amb la pell d’un color taronja molt marcat que es caracteritza per tenir més elasticitat, menys gruix d’escorça i una duresa pròpia que la resta de clementines. Amb un bon sabor, sucós i d’una dolçor per sobre de l’habitual.

La indicació geogràfica protegida Clementines de les Terres de l’Ebre es va inscriure al Registre Comunitari el 22 de setembre de 2003.

La clementina es va introduir a les Terres de l’Ebre a la segona meitat del segle xix i començament del XX a través de les petites explotacions de cítrics desenvolupades després de la construcció dels canals de reg. A la dècada dels 1960 el conreu de cítrics va experimentar un creixement notable a causa de l’expansió del regadiu i la conversió dels camps als conreus llenyosos. La producció es concentrà a la zona d’Alcanar i a partir dels anys 1970 es va estendre al Montsià i el Baix Ebre, època en la qual els productors es van unir en societats o cooperatives locals per comercialitzar directament sense dependre dels agents procedents de València.

Les clementines de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre pertanyen a l’espècie Citrus reticulata. S’utilitzen tres de les varietats: Clementina fina, Clemenules i Hernandina. Les tres comparteixen algunes característiques com ara el període de maduració llarg dels fruits a l’arbre provocant un alt índex de maduresa, una gran qualitat gustativa, un percentatge de suc superior, i finalment una coloració taronja intensa a la polpa i la pell. Les condicions edafoclimàtiques de les Terres de l’Ebre fan que les clementines tinguin un sabor i una aroma característics. Els hiverns més rigorosos que els d’altres zones productores, una més gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit i l’aposta per varietats poc primerenques propicien un fruit més saborós, un més alt punt d’acidesa i una més gran consistència de la pell.

Text: Wikipedia.org