Suc de maçana
A l’hort tenim diferents varietats de maçaneres. Al setembre, comencem a collir la varietat Gala (sucosa i dolça), a l’octubre la Fuji (molt sucosa, de consistència ferma, dolça i amb un punt final àcid) i al novembre i fins al desembre, les del Ciri (farinoses, poc sucoses i molt aromàtiques). També tenim un parell de maçaneres del tipus Golden, però són joves i encara produeixen poc i un arbre molt vell d’una varietat antiga (que no coneixem el nom) que fa unes maçanes molt grosses, dolces i que, en pocs dies, adquireixen una textura farinosa.
Les Gala tenen una conservació curta, a diferència de les Fuji i les del Ciri, que guardades en un lloc fresc i sec, ens duren tot l’hivern. A part de regalar-ne a la família, per tal d’aprofitar tota la producció, en fem compota, trossejades i conservades en almívar, tallades a rodanxes i deshidratades i també en fem suc.
Per al suc utilitzem la varietat Gala i també les Fuji.
Aquí us deixem la manera en què elaborem el suc.
Ingredients
- Per cada quilo de maçanes (sense pell i cors)
- 1,5 litres d’aigua mineral
- 1 branca de canyella per aromatitzar
Elaboració
Netejar, pelar i trossejar les maçanes i posar-les en una olla gran. Mentre les pelem, per tal que no s’oxiden, les guardem en un recipient amb aigua i unes rodanxes de llima o bé una cullera d’àcid cítric.
Un cop les maçanes a l’olla, afegim l’aigua mineral i ho posem a coure fins que les maçanes estiguen tovetes. Escorrem les maçanes i reservem a l’olla l’aigua on s’han cuit. Triturem les maçanes ben fines i posem aquest puré un altre cop a l’olla. Tornem a passar la batedora per assegurar-mos que queda tota la mescla ben integrada i ho posem a coure, amb la branca de canyella durant 15 o 20 minuts. Aprofitem per desescumar.
Repartim el suc en botelles o pots de conserva i ho bullim al bany maria durant 25 minuts.
